Salut i espiritualitat en el curanderisme contemporani

Aquesta comunicació té per objectiu explicar els motius de la vigència del curanderisme contemporani a les societats occidentals, partint de l’estudi de cas de les Terres de Ponent (Pérez, 2024). L’anàlisi d’aquest model d’atenció està clarament relacionat amb la temàtica del Simposi, ja que si alguna cosa caracteritza el curanderisme és la forta convergència que estableix entre salut i espiritualitat (Cornejo i Blázquez, 2013), dues esferes separades per la Modernitat que el curanderisme mai ha deixat de connectar. Tant en el passat com en l’actualitat, les persones que recorren a sanadors i sanadores no només busquen una solució eficaç per als seus problemes de salut física i mental sinó també un sentit profund per als seus patiments personals, laborals, familiars, existencials, espirituals, etc. Es tracta, per tant, d’un model d’atenció que no tanca la porta a cap malestar, cosa que permet l’expressió, el reconeixement i la significació de tota mena de problemes, tant individuals com col·lectius. A més, és un sistema mèdic que no nega a la resta de sistemes mèdics sinó que els reconeix, incorporant a la seva pràctica fonts de coneixement i teràpies molt diverses. Això inclou elements de l’esfera màgica i religiosa (rituals i oracions), de les espiritualitats New Age (influència de les religions orientals), de les medicines alternatives i complementàries (concepció energètica) i de la mateixa biomedicina (complementarietat amb els tractaments mèdics i farmacològics). Com es mostrarà en aquesta comunicació la vigència del curanderisme ens convida a reflexionar sobre els mals que afligeixen la societat contemporània i la forma d’afrontar-los, la connexió que els especialistes mantenen amb l’esfera sagrada, la font perpètua de significat de les seves pràctiques i rituals, així com la possibilitat de sentir-se actiu en la gestió de les adversitats de la vida quotidiana.